Troballa 30. El soldat de plom (Inception)

Vaig caminant per una gran avinguda. És tant ple de gent que resulta inevitable xocar amb l’espatlla tot intentar esquivar-los, ara amb un, ara amb l’altre. Llums de colors, aparadors cridaners, nadales canviants conforme vaig avançant. De sobte m’estiren del braç. I se m’emporten cap a una botiga. Instintivament baixo unes escales, massa verticals i estretes on només puc trepitjar amb els talons alternativament amb cada peu i massa de pressa per aguantar l’equilibri. Aixeco la vista i estic dins un veler. He passat per al tambutxo. No hi ha ningú. Camino en direcció al camarot de proa. La pell freda de la cara agafa escalfor. Em fico la ma a la butxaca. Em trec un soldat de plom coix d’una cama perduda a la guerra. El deixo sobre la taula de cartes nàutiques. S’aguanta de peu a una sola cama desafiant la física. Ara sé on sóc. Acluco els ulls i començo a sentir-te la respiració sobre el meu ventre. Com em toques. La humitat de la teva llengua i les carícies de la teva ma. Gires la cara i simules una mossegada. Una erecció progressiva comença a ser present. Llepes, petoneges i xarrupes. Em retorço de gust. T’hi entretens. Gemego. Sento com em creix encara més. Et bellugues amunt i avall. Moviments rítmics que trenques a vegades allunyant la boca amb una bona xuclada. Després d’uns moments així la tinc rabiosa. Hi puc notar el pols del meu cor que s’ha accelerat de mala manera. Tu no t’atures. Insisteixes. I jo em trenco des del clatell. Una brutal enrampada corre per tot el cos, i lleus espasmes em tensen l’abdomen. Exploto. Una encegadora llum avarca tot el cervell i els tremolors m’envaeixen. La potència de tot plegat ha estat com mai. Llavors, amb la respiració encara desacompassada, busco el totem coix de plom. De manera impossible segueix dret sobre la taula. I així torno a recordar on sóc. Em desperto del meu somni, obrint els ulls de cop i del tot. Estic a casa! Aixeco el cap del coixí i et veig sobre meu, entre llençols. Amb un somriure d’orella a orella, acaronant-me el cap. Em preguntes: t’ha agradat?