Troballa 26. Resposta a una difícil pregunta

Davant d’algú que et deixa anar un elogi, com has de reaccionar ?. És una pregunta a la que no hi he trobat mai resposta. Amb els anys, perquè han fet falta tots els anys de la meva vida per acumular, pot ser, mitja dotzena d’elogis, he experimentat diverses situacions. I cada una d'elles diferent i cap del tot satisfactòria. Si ho fas amb supèrbia, llences a l’aigüera el sentit de l’alabança. Si ho fas amb modèstia, semblarà sempre falsa. Si respons amb un altre respecte del teu interlocutor no es creuen que ho penses de debò. I si senzillament deixes que et ruboritzi o que sigui evident que t’ha satisfet, llavors pot passar-te com a mi avui, que et responen amb cara de "no calia que t’ho creguessis !!". Finalment penso que davant un elogi, cal agrair-lo, passar de llarg elegantment i gaudir del fet que se’t infli l’ego un xic, encara que sigui només per un moment, que immediatament quelcom s’encarregarà que tornis a tocar de peus a terra.

Troballa 25. Setmana cultural i guaita què m'ha agradat

La setmana passada vaig assistir al concert ajornat per accident domèstic d'en Sabina. Prou correcte. També vaig anar al Tívoli per veure-hi "Hoy no me puedo levantar", un regal que vaig rebre poc apassionant. I ves per on fent feines de la llar tot escoltant la radio, em posen una cançó de "Els Amics de les Arts", concretament 4-3-3 del seu disc Bed&Breakfast, que copça la meva atenció. I mira que m'ha agradat d'allò més. No els coneixia i buscant al seu myspace els he sentit i comprat el disc OnLine. Entre els temes del grup aquest que lògicament no puc estar-me'n de compartir per la melangia que em propina el seu títol: enyoro llegir-la ;-)