Que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant

Quan els aprenents, aficionats i curiosos observen als pilots de parapent que desborden eufòria i una actitud desproporcionada a l’aterrar, després d’haver-los vist volar, segurament mentre part de l’improvisat públic, un tant entès, ha patit i/o elogiat certes maniobres o situacions, es creuen que aquesta disciplina de vol lliure els pot proporcionar a ells el mateix nivell de passió, tensió, adrenalina i endorfines que s’hi respira a l’entorn.

És cert. Així podrà ser. Però no des del primer moment que decideixin provar-ho.

La majoria que reuneix el valor suficient per fer un tast d’aquest esport s’estrena amb un vol biplaça. I altres, els que menys, creuen que ho tenen prou clar com per iniciar un curs per sortir ells sols el primer cop.

Fins que no s’assumeix cert aprenentatge, destresa d’un mínim de tècniques, adquisició de quatre coneixements i pràctica, no és aconsellable volar en condicions adverses.

Així que a l’aprenent, li tocarà assolir hores de vol en atmosferes tant estables i poc engrescadores que res tenen a veure amb el que li havia cridat l’atenció d’aquesta activitat. No per això deixa de ser emocionant. Igualment, aquesta fase, proporciona sensacions indescriptibles.

A les hores, hi ha tres tipus de reacció de l'aprenent: El que se salta l’aprenentatge i busca directament les situacions extremes; El que despotrica i abandona perquè allò no és el que havia vist; I el que s’enamora del vol lliure amarant-se  cada cop més de la passió que desperta. 

Els primers sou els que vaig a rescatar amb massa fractures obertes per tot el cos, si és que els trobem vius.   

I els darrers som els que passem a formar part d’aquest col·lectiu de folls per anys i panys.

Intrèpids inconscients: aneu a prendre mal a un altre lloc. On no us arribi a conèixer ni pugui agafar-vos estima. Quedeu-vos a casa i experimenteu sensacions enganxant-vos els cullons amb el calaix de la tauleta de nit, per exemple.

Fins sempre Arnau !


...

Troballa 30. El soldat de plom (Inception)

Vaig caminant per una gran avinguda. És tant ple de gent que resulta inevitable xocar amb l’espatlla tot intentar esquivar-los, ara amb un, ara amb l’altre. Llums de colors, aparadors cridaners, nadales canviants conforme vaig avançant. De sobte m’estiren del braç. I se m’emporten cap a una botiga. Instintivament baixo unes escales, massa verticals i estretes on només puc trepitjar amb els talons alternativament amb cada peu i massa de pressa per aguantar l’equilibri. Aixeco la vista i estic dins un veler. He passat per al tambutxo. No hi ha ningú. Camino en direcció al camarot de proa. La pell freda de la cara agafa escalfor. Em fico la ma a la butxaca. Em trec un soldat de plom coix d’una cama perduda a la guerra. El deixo sobre la taula de cartes nàutiques. S’aguanta de peu a una sola cama desafiant la física. Ara sé on sóc. Acluco els ulls i començo a sentir-te la respiració sobre el meu ventre. Com em toques. La humitat de la teva llengua i les carícies de la teva ma. Gires la cara i simules una mossegada. Una erecció progressiva comença a ser present. Llepes, petoneges i xarrupes. Em retorço de gust. T’hi entretens. Gemego. Sento com em creix encara més. Et bellugues amunt i avall. Moviments rítmics que trenques a vegades allunyant la boca amb una bona xuclada. Després d’uns moments així la tinc rabiosa. Hi puc notar el pols del meu cor que s’ha accelerat de mala manera. Tu no t’atures. Insisteixes. I jo em trenco des del clatell. Una brutal enrampada corre per tot el cos, i lleus espasmes em tensen l’abdomen. Exploto. Una encegadora llum avarca tot el cervell i els tremolors m’envaeixen. La potència de tot plegat ha estat com mai. Llavors, amb la respiració encara desacompassada, busco el totem coix de plom. De manera impossible segueix dret sobre la taula. I així torno a recordar on sóc. Em desperto del meu somni, obrint els ulls de cop i del tot. Estic a casa! Aixeco el cap del coixí i et veig sobre meu, entre llençols. Amb un somriure d’orella a orella, acaronant-me el cap. Em preguntes: t’ha agradat?