Que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant

Quan els aprenents, aficionats i curiosos observen als pilots de parapent que desborden eufòria i una actitud desproporcionada a l’aterrar, després d’haver-los vist volar, segurament mentre part de l’improvisat públic, un tant entès, ha patit i/o elogiat certes maniobres o situacions, es creuen que aquesta disciplina de vol lliure els pot proporcionar a ells el mateix nivell de passió, tensió, adrenalina i endorfines que s’hi respira a l’entorn.

És cert. Així podrà ser. Però no des del primer moment que decideixin provar-ho.

La majoria que reuneix el valor suficient per fer un tast d’aquest esport s’estrena amb un vol biplaça. I altres, els que menys, creuen que ho tenen prou clar com per iniciar un curs per sortir ells sols el primer cop.

Fins que no s’assumeix cert aprenentatge, destresa d’un mínim de tècniques, adquisició de quatre coneixements i pràctica, no és aconsellable volar en condicions adverses.

Així que a l’aprenent, li tocarà assolir hores de vol en atmosferes tant estables i poc engrescadores que res tenen a veure amb el que li havia cridat l’atenció d’aquesta activitat. No per això deixa de ser emocionant. Igualment, aquesta fase, proporciona sensacions indescriptibles.

A les hores, hi ha tres tipus de reacció de l'aprenent: El que se salta l’aprenentatge i busca directament les situacions extremes; El que despotrica i abandona perquè allò no és el que havia vist; I el que s’enamora del vol lliure amarant-se  cada cop més de la passió que desperta. 

Els primers sou els que vaig a rescatar amb massa fractures obertes per tot el cos, si és que els trobem vius.   

I els darrers som els que passem a formar part d’aquest col·lectiu de folls per anys i panys.

Intrèpids inconscients: aneu a prendre mal a un altre lloc. On no us arribi a conèixer ni pugui agafar-vos estima. Quedeu-vos a casa i experimenteu sensacions enganxant-vos els cullons amb el calaix de la tauleta de nit, per exemple.

Fins sempre Arnau !


...