BIRDBOY !! La merda se'ns menja.

Que no m'has dit, com ho tens per escapar-te amb mi. I es que aquí la merda se'ns menja. I és que aquí ja no s'hi pot estar, laralailarala
Els Amics de les Arts.
 

Via la Gemmeta [Twitter: @Gemma_D_C]: Aquesta història és la del noi ocell: 

Reality Bites (II)

Olor a resina epoxy, salitre i gasoil. Reflexos d'aigua negre i un saxo alt d'en Charlie Parker sonant sobre un arcaic swing a corda de baix.

Sopar a coberta, a la llum de farol envoltat de papallones nocturnes, en companyia de la pràctica del port, de 34 anys, capità de marina mercant.

Ja ho diuen els castellans: a la mujer y al viento, con mucho tiento !

Reality Bites (I)

Escoltar reiteradament els vint-i-quatre preludis i fugues de Dmitri Shostakovich com a subterfugi per redactar un resum executiu impossible.

He perdut l'aptitud per perseverar! Hi ha cap Txaman a la sala, per tornar-me-la?

Creuant l'aprimada línia vermella que separa un estat límit de la neurosis i la psicosis

Maleïda taquipsíquia. "Yo Te Expulso"

Bromes de parapentistes (I)

L’Olga és d’aquelles persones que per casualitat un dia de cacera de bolets es va creuar amb uns paios que anaven per al bosc. Caminaven amb immensa alegria mentre carregaven a llom desproporcionades motxilles. La curiositat va fer que els seguís per veure què anaven a fer. Bocabadada va veure com en arribar a la vora de la vessant es disposaven a desplegar 25 metres quadrats de tela llampant i lligats a ella amb un arnés es disposaven a sortir volant cap a la vall.

Va ser així com un cuquet va fer interessar-s’hi fins a llogar un pilot de tandem per sortir a volar ella mateixa com ho havia vist fer a aquells desconeguts.

Ara l’Olga està al cap de munt d’una muntanya. Ha pagat per a que la treguin a volar. Hi ha arribat molt il·lusionada, però al camí per la pista en Land Rover s’ha anat posant nerviosa. Els escassos 50 metres que cal caminar de la raconada on es deixa el 4x4 fins al punt d’enlairament li han creat un nus a la boca de l’estómac.

Palplantada a una raconada, contempla com un darrera l’altre els pilots van sortint a volar. I de repent gira el cap per atendre a qui ja fa tres vegades que pronuncia el seu nom: - OLGA, va que ens toca!

Els nervis i el nus a l’estómac es converteixen en alguna cosa més forta. Potser sigui por. I no n’està segura però sembla que fins i tot tindria tremolors sinó fos que es controla amb força de voluntat.

El pilot amb el que volarà la fa situar al centre de l’espai destinat a enlairar-se. Just davant del parapent estès a terra. Li està explicant coses i donant instruccions. Però ella no sen res. Te les pupiles clavades als parapents que volen davant la sortida. L’emociona pensar que en uns instants hi serà ella. Però no pot evitar mirar la profunditat de la vall, i això l’atemoreix.

S’ha de posar l’arnés que la lligarà a la cadira del pilot. No sap el que ha de fer, i per això ell li posa: primer un camal, després l’altre. Ara ajusta les corretges per al diàmetre de cuixes i cintura. Ella es deixa fer. Tant se val que per ajustar-lo correctament calgui manipular entre les cames i donar petites estrebades, suaus però fermes.

Per fi arriba el moment. El pilot necessita que l’Olga escolti i faci precisament el que cal per enlairar-se junts. Així que ha de trencar l’estat de pànic.Tots al voltant estan pendents, rient per sota el nas, ja saben el que li dirà.

Lligats els dos, un davant l’altre, ell des de darrera li diu a cau d’orella: 

- Olga, quins ulls més macos tens; Et puc menjar el cony !!

Els riures dels presents es desfermen. El cap de l’Olga reacciona, desapareix del seu camp de visió tot el que la te copada. Mosquetons i arnesos no la deixen tombar-se, però el coll si. Es gira, es mira el pilot i extranyada li deixa anar un 

- Quèeeeee??

- Olga ara necessito que quan jo digui CORRE comencis a córrer endavant, estirant amb molta força. I encara que se’ns acabi el terra tu no deixis de bellugar les cames. Segueix corrent. VA CORRE, CORRE, CORRE, CORRE, CORRE, RESPIRA. Ja pots respirar. Estem volant !!