No hi ha ni rastre.
Al garatge sempre busquem la nostre complicitat, i només fem que dir-nos incoherències.
A l'ascensor, davant els testimonis quotidians, busquem el freg dels dits al prémer el mateix botó.
L'argentina que em serveix el cafè, em diu que per avui ja n'hi ha prou, -viste, no te parece-, i és que hi he anat més d'una dotzena de cops, per trobar-t'hi.Tal com va passar l'altre dilluns. Quan al recollir el diari que se't havia escapat de les mans, i desinteressat te'l vaig tornar, un cop rescatat del terra, creuarem fugisserament els ulls, ... i vaig quedar fos. Intoxicat per la teva mirada, per la teva elegància, per la teva força, per la teva presencia.
Que hi ha entre nosaltres?
He buscat al fons del armaris de casa: encara no hi ha rastre de tu.
Entrades
7 comentaris:
torna-hi dma, potser és el dia. I el q hi ha és conexió, nomes cal prestar-li atenció a les petites coses q a vegades se'ns passen per alt.
amb una mirada i prou?
que curiós la paraula de comprovació és erestot
tenies raó !!! ONDIA. avui hi era, i la Claudia, la cambrera del bar, m'ha tret els colors quan li ha explicat el meu numeret d'ahir !!!
li ha explicat???????? i k? k?
Jordi, benvingut. L'Eduard Punset em diu que ho portem a la genètica. La DéJà Vie en diu connexió. Sigui com sigui, ..., sí, et puc ben assegurar que hi ha mirades que poden marcar-te el destí.
i k? k?, doncs mira, Terra empassa'm. Em va donar el seu nom i el seu telèfon, apuntats en el sobret d'un sucre de cafè.
aixó promet! ;)
Publica un comentari a l'entrada