Sense Garmisch

Els salts d'esqui a Garmisch de cada 1 de gener que RTVE emet sense falta des de fa 50 anys, el 2012 no seràn retransmesos per la cadena estatal.

Ja se que som animals de costums, i que faltin aquelles coses que han estat les "de sempre" causen impacte. Però la veritat és que els meus hàbits per al primer dia de l'any, des de fa temps, han estat uns altres. El dia que vaig llegir que aquesta retransmissió s'havia convertit en TRADICIÓ vaig flipar. De debò hi ha gent que espera el moment de veure'ls, i se'ls mira ?

El primer dia de l'any és més aviat el que es dedica a recuperar hores de son mentre deixes que el fetge desintoxiqui el teu cos dels litres d'alcohol que corren per les venes (,mujer). O bé és dia que aprofites la visita que has fet als alps (o pirineus, segons l'any) tot recollint per tornar cap a casa fent hores de carretera, ... mentre deixes que el fetge desintoxiqui el teu cos dels litres d'alcohol que corren per les venes (,mujer)

En tot cas jo si que trobaré a faltar als qui ja no poden estar amb mi, especialment els que ens han deixat aquest any. I els salts, doncs passi-ho bé.

Si m'ho tornes a dir ...

Havia de ser difícil ser la nova. La darrera a incorporar-se a l'equip. Un equip ben avingut, amb solera de diversos anys. Havia de ser difícil posar-se a lloc. Aprendre els noms de tants companys: desenes de cares noves presentant-se.

I just quan duies uns dies que semblava ja no hi havia novetats i començaves a situar-te, apareixo.

Sempre m'has dit que et feia por i molt de respecte. Que no et feia cas. Que ni et veia i molt menys et parlava. Jo no ho recordo pas així.

Tothom tenia, teníem, un sobrenom. El teu era el de la famosa fashion victim, filla de l'imperi hoteler de reconegut cognom mundial. I és que t'encanta canviar d'aspecte tant ràpid com et sigui possible. Fins i tot a diari. El meu preferit sempre a estat quan et vas posar de Sinéad O'Connor.

Recordes aquells nadals?; en el sopar alternatiu que fèiem d'amagat. Vàrem acabar, inexplicablement, al port olímpic de Barcelona. Ballant salsa, rumba, conga, bachata, ..., tu ho domines tot.

Quan ja ens van fer fora de tots els locals i no en quedava cap d'obert, buscant el cotxe, vaig demanar-te on volies que acabéssim aquella nit:

 - Home Ocell, ..., si no fos que ara estic amb la meva parella, i només en fa sis mesos, no dubtis que tu i jo estaríem junts. Si ens haguéssim conegut abans ...

En els anys que hem treballant junts, i després, quedant per explicar-nos la vida tot fent un àpat o una copa, m'ho has repetit en diverses ocasions: si ens haguéssim conegut abans ...

Fa unes setmanes m'ho vas tornar a dir, però el ritme de converses creuades que hi havia a taula van fer semblar que no t’havia sentit.

D'aquí a pocs dies repetim sopar alternatiu com a trobada d'ex-companys d'una feina que ja fa temps cap de nosaltres tenim. I, ..., si m'ho tornes a dir ...

Silenci?

 Fa molt lleig que no hi hagi ni un sol post en tot el 2011. Així que m’afanyo abans se m’exhaureixin els dies de l'any.

 Ha estat un any dur. Trist. Que m’ha deixat coix per sempre. Ara se el que és fer-se adult !!. El que m’esperava al tombar la corba del camí era inevitable i dolorós. He mirat, però, de fer-ho el millor possible.

 Ara toca procurar que la meva activitat resulti una absència reversible i sobre tot, sobre tot, seguir fent el camí, si pot ser amb la gent que m’estima, que m’estimo i que m’estimaré. Tinc molta sort d’haver-me trobat amb vosaltres i que m’acompanyeu.

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel seu lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

“Cant de l’enyor”. Lluis Llach