Troballa 27. Als quioscs no hi tenen canyes de cabell d’àngel ! !

La tarda es presenta llarga. Massa feina per davant per a la que calen més ganes de les que hi ha. Així que vaig a buscar-me berenar, com a incentiu del que m’espera al despatx. Al passar per al xamfrà, camí del forn del carrer Girona, sento dues veus que em criden per al meu nom: home ocell !!!  Son la quiosquera i la seva amiga.

–        Bon Nadal !!

–        Ah, sí, Bon Nadal. Dóna’m dos petons nadalencs, no ?

–        I tant, a tu sempre que els vulguis.

Mentre la clienta que ja ha triat la revista que volia s’ha d’esperar a que un pòtol com jo alliberi la dependenta per a que l’atenguin, que ella només vol pagar i marxar.

L’amiga em demana si pot acompanyar-me, i com que te més barra que vergonya em diu que no li faria res que espaviléssim un rapidet; així mateix ho planteja. Proposta a la que la quiosquera s’hi apunta ràpidament:

-         Jo també vull, no ho podem arreglar els tres?

Fujo de la manera més elegant que se improvisar, que jo només vull la meva canya de cabell d’àngel i, ...., a tu que no et conec, que t’amagues darrera el nostre futur, que encara no sé qui seràs, però que ja en tinc prou d’esperar, perquè et necessito, doncs ja he superat el passat.

Troballa 26. Resposta a una difícil pregunta

Davant d’algú que et deixa anar un elogi, com has de reaccionar ?. És una pregunta a la que no hi he trobat mai resposta. Amb els anys, perquè han fet falta tots els anys de la meva vida per acumular, pot ser, mitja dotzena d’elogis, he experimentat diverses situacions. I cada una d'elles diferent i cap del tot satisfactòria. Si ho fas amb supèrbia, llences a l’aigüera el sentit de l’alabança. Si ho fas amb modèstia, semblarà sempre falsa. Si respons amb un altre respecte del teu interlocutor no es creuen que ho penses de debò. I si senzillament deixes que et ruboritzi o que sigui evident que t’ha satisfet, llavors pot passar-te com a mi avui, que et responen amb cara de "no calia que t’ho creguessis !!". Finalment penso que davant un elogi, cal agrair-lo, passar de llarg elegantment i gaudir del fet que se’t infli l’ego un xic, encara que sigui només per un moment, que immediatament quelcom s’encarregarà que tornis a tocar de peus a terra.

Troballa 25. Setmana cultural i guaita què m'ha agradat

La setmana passada vaig assistir al concert ajornat per accident domèstic d'en Sabina. Prou correcte. També vaig anar al Tívoli per veure-hi "Hoy no me puedo levantar", un regal que vaig rebre poc apassionant. I ves per on fent feines de la llar tot escoltant la radio, em posen una cançó de "Els Amics de les Arts", concretament 4-3-3 del seu disc Bed&Breakfast, que copça la meva atenció. I mira que m'ha agradat d'allò més. No els coneixia i buscant al seu myspace els he sentit i comprat el disc OnLine. Entre els temes del grup aquest que lògicament no puc estar-me'n de compartir per la melangia que em propina el seu títol: enyoro llegir-la ;-)

Troballa 12. 18 segons

Premem el botó de la planta baixa, fent coincidir els nostres dits sobre les lletres PB i a l‘hora ens busquem les boques. Un primer petó desprès de tot el cap de setmana pensant-he, anyorant-he. Els llavis es troben i s’acaricien, juguen els uns amb els altres. Es cerquen, es troben, s’allunyen, canvien de dalt a baix, es premen amb força, es desplacen cap a la comissura, lents, a poc a poc, just acariciant-se, i es vesen. Em llepes, et llepo, ens entretenim, i tornem a començar tot reinventant el petó. Tot el patiment de les darreres 48 hores per no veure’t ni trucar-te s’esvaeix.   Em sento ple i satisfet perquè estàs entre els meus braços. Em prens les natges amb fermesa mentre jo esmunyeixo els dits darrera la cintura del teu pantaló de vestit jaqueta. L’escalfor, la suavitat i el desig d’arribar només una mica més enllà, aparentant que ja m’està bé. Recorres la meva galta fins a arribar al lòbul de l’orella dreta, i em xiuxiueges un “ja era hora”. I jo simulo una mossegada a la teva espatlla. M’omplo del teu aroma que es troba darrera el subtil perfum de Loewe que t’has posat. Necessito veure’t el ulls, et miro mentre em mires. Ens quedem així i ens vesem de nou. Petits petons que pretenen ser intensos i duradors però que ara tu, ara jo, interrompem i repetim. T’agafo el llavi inferior, i tu ho fas amb el superior al següent apropament. M’agrades, et desitjo, em complementes i aconsegueixes que comenci la jornada content, inspirat, llençat i atrevit. Sona la campana de l’elevador i no atures el darrer petó. Inicies el distanciament que es mantindrà durant la resta del matí. Els teus cabells, alguns d’ells entrellaçats amb els meus, s’estiren i llisquen per abandonar-me. Les portes es comencen a obrir. Hem arribat. Han estat 4 pisos. Han estat 18 segons.

"... non, rien de rien, non, je ne regrette rien
car ma vie, car me joies
aujourd`hui ca commence avec toi ..."

Troballa.11: De retorn a la meva ciutat

"A vegades podem passar-nos anys sense viure en absolut,
i de cop TOTA la nostre vida es concentra en un sol instant"

Oscar Wilde

 

 

Troballa.10: Un mail mal etiquetat com a SPAM

Mail rebut:

... ves quines coses, no sé perquè avui em recordo que cap el migdia ara fa uns 4 mesos, ens vam sincerar ...
UP

Resposta:

i et tornaria a dir el mateix, perquè encara ho sento igual.

Troballa.9: Llenceria aliena sobre la tauleta de nit

Relativament a prop del Museo del Prado hi ha el que aquesta gent de Madriz en diuen una Cocteleria anomenada Riad Café. Flipo amb les decoracions dels locals madrilenys. Perden el nord una mica. Aquest sembla una cova, tot i que a mi em recorda més un refugi anti aeri amb tocs de casa de barrets nazi. Ho sé, ho sé, no aconsegueixo treure'm del cap una certa animadversió combinada amb conceptes que només en Pedro 'J' mesclaria en els titulars del seu diari, i tot perquè el meu subconscient delata la manca de comoditat que encara em propina aquesta ciutat.  No em feu cas. Ho superaré, i aprendré a apreciar els seus encants.

El cas és que hi vaig anar a portat per gent del client que m'havia llogat els serveis. El grup, format per 9 persones que espontània i voluntàriament es van apuntar a la proposta de prendre alguna beguda alcohòlica que ajudés a amenitzar el cap vespre, incloïa una de les noies que durant el dia jo havia fet plorar, suposo que de ràbia.

La meva feina imposa canvis poques vegades acceptats a la primera, i els meus mètodes acostumen a minimitzar molt massa el marge de maniobra de la gent que els ha d'acceptar i que, per naturalesa humana, els rebutja manifestant una resistència "a muerte".  El cas és que la Clara, d'intensos ulls grisos, que s'havia trencat al matí en una de les sessions de treball, s'hi va apuntar, fet que va sorprendre'm força.

Una copa, dues copes, tres copes, i els diversos moviments de cadira van fer que estiguéssim l'un al costat de l'altre.

- Home Ocell, creo que alguien que sabe tratar a los demás con tu sensibilidad y psicología solo puede hacerlo conociéndose muy bien a si mismo.

Què m'ha dit ? RENOI, que vol dir aixòs ¿?. Nusé, però vaig dir-me que valia la pena veure on anava a petar tot plegat. I va sortir el sol de dissabte, amb l'olor de la Clara al cantó dret del meu llit i un tanga negre oblidat sobre la tauleta de nit que no penso tornar, perquè he d'omplir de records aquest pis.

Troballa.8: Buidor

Està sonant “Christmas Card From A Hooker In Minneapolis ” d’en Tom Waits al Spotify de l’iPhone. I porto 5 minuts seguits donant voltes sobre mi mateix observant el meu pis nou i provisional. M’he traslladat a Madrid per una temporada. Un projecte de feina interessant que ha de permetre’m arrancar la meva iniciativa emprenedora d’una vegada per totes.

Miro calaixos i armaris que he deixat oberts. No hi ha res encara, i només hi trobo buidor.

Ara toca anar-los omplint !!!

Estic tornant ...

Nina de marbre i sal, un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.
Remenant els records mentre em faig el dinar,
sopa de meravella i un bistec amb poca sal,
sense parar de dir-te coses amb el cap
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot enyorant, quan em parlaves sense paraules...

D'un amor llarg com anar al cel i tornar;
d'un amor boig com pluja seca;
d'un amor dolç com panellets de pinyons;
d'un amor feréstec, com les pel·lícules d'en Truffaut.

Títol: Com anar al cel i tornar
Grup: Els Pets
Any: 2007