Troballa 28. No canviem mai

Avui m'he trobat a la contra de l'ARA un article de la Bibiana Ballbè: "No canviem mai", hi diu.

És una expressió que durant una temporada va ser objecte de debat entre els amics. Jo la defensava, i ells, la majoria, deien que la gent sí canvia, o que si vol pot fer-ho. En parlàvem sovint, llavors. Perquè quan posàvem verd a aquest o aquella, i que mira que sempre ensopega amb la mateixa pedra, i que mira que li ho varen advertir, i que mira que ja el coneixem com és, i que mira ... la conclusió final sempre resultava la mateixa: No canviem mai !!

Acumulem experiències, vivències, aprenem conceptes, habilitats i competències. Podem aprendre a potenciar capacitats. Fins i tot modifiquem comportaments. Però en el fons ens han parit així i els nostres actes més bàsics i essencials porten la petjada inequívoca de qui som i com som. I no canviem, mai.

Aquell dia, el debat es duia a terme mentre devoràvem els plats d'un menú de migdia a una pizzeria del centre de la ciutat. L'establiment estava a rebentar de gent. L'enrrenou era considerable. Ja ens coneixem la mala educació que gastem en aquest país quan no tenim mirament alçant la veu més i més per a que se'n escolti alt, encara que gens clar.

El volum de la sala augmentava fins a l'infinit. En el fragor del debat jo estava inspirat trobant clars exemples de gent propera a nosaltres.

Amb tot això, de sobte, una ma se'm posa damunt l'espatlla. M'interromp i a cau d'orella em diu: "Créeme cuando te digo que la gente si podemos cambiar. Créeme. La gente cambia."

Havia estat la cambrera que, anant i venint, ens havia atès tota l'estona. No oblidaré com la força descomunal de la seva mirada, el gest de la seva cara, va reforçar amb tanta convicció el seu parer.

Em vaig endur la impressió que aquella noia, d'ulls grossos i verds, tant oberts, posat seriós, pell bruna, amb accent sud-americà i mirada impertinent, sabia del que parlava. Durant pocs segons vaig intentar endevinar quina era la seva història, vinguda d'ultramar. Ella no va donar més detalls ni explicacions. No calia.

Des de llavors sé amb certesa que la gent podem canviar, tot i que no conec ningú que ho hagi fet, exceptuant aquella noia. Sé que ella o bé algú que ella coneixia havia canviat.