Un cop, vaig compartir vessant al volar amb uns periodistes de la BBC que filmaven un reportatge sobre vol lliure.Les condicions eren molt tèrmiques i dures de pilotar. Amb dificultats per mantindre estable l'ala sense estructura rígida. Ascensions ràpides i brusques. I ja se sap, tot el que puja, baixa. Així que just sorties d'una columna d'aire calent, entraves en una descendència de pànic. La lluita consistia en guanyar alçada més que no pas perdre-la.
Volàvem molt a prop de la muntanya. I miràvem d'anar tancant el gir dins de les tèrmiques, quan la pilot anglesa, per guanyar un bon pla davant la seva càmera, no va respectar les prioritats de vol i va entrar a la columna d'aire, obligant-me a sortir-ne. Va provocar que tingués una considerable plegada asimètrica de la meva vela.
Quasi m'estampo !!! Va ser el primer cop que vaig posar en pràctica les tècniques per evitar una barrena plana, sense que fos un simulacre.
No l'he reconegut mai a cap reportatge de la coneguda productora, que hagi vist. !!
Entrades
2 comentaris:
vaja vaja aixi q home ocell d dbó, eh! clar si t pregunto si fa por, em diras k no, oi?
La por és un mecanisme de seguretat i defensa contra el que desconeixem. Fa por quan estàs a pocs segons del primer vol de la teva vida. Cinc segons després experimentes la calma i la pau quasi bé al màxim del seus significats. ... perquè ja has estat allà, i desitges tornar-hi ... "Leonardo da Vinci"
Publica un comentari a l'entrada