De dormir sobre el llit
ignorant on va el cap i on els peus. De no necessitar estar-se sota
el llençol ni tenir vergonyes per amagar. Que somiïn amb neu i amb tu a ple agost i que t'hi facin somiar també.
D'embarcar en un veler
desconegut amb berenar sota el braç i sortir-ne tres dies després
dues illes més enllà.
Dies per fer
amistats amb qui compartir la intimitat i el plaer. Sabent que tot
caducarà quedant-nos el record dels somriures. Dels “m'agrades”
sense els “m'estimes?”.
Dies on ningú ha d'imposar
límits a les vides dels altres.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada