Resiliència

El caos harmònic del dia a dia el sosté el ritme.

Darrerament em manca plasticitat per adaptar-me als canvis de ritme cada cop més ràpids. O potser és que tendeixo a acomodar-me en cada una de les melodies que toca ballar.

No és fàcil executar la successió de passos, de salts, de posicions al so de la música imposada.

Són dures de creuar les fronteres entre laborables i caps de setmana. Entre matins i vespres. Entre feina, amics, família, coneguts i saludats. Entre vestit i sabates o roba tècnica i botes

I si t’entretens, encara que sigui un moment, sembla que el tren s’escapa.