Sento el to del Whatsapp. És ella; em diu que aquesta nit no dormirà a casa. Això és el que escriu amb paraules però entre linies vol dir "per culpa teva".
Contesto: "Està bé. A10" amb lletres i "Ho sento, perdona" amb l'entonació. Acabo el sofregit i hi tiro l'arròs. Forever Alone!
"Ain't no sunshine when she's gone. And this house just ain't no home anytime she goes away"
Va de la simpàtica provocació, i fon d'inspiració involuntaria, de la Déjà vie al preguntar-me, en un post, per al meu blog. Aquí posaré les troballes que redescobreixi als fons d'armari, i pot ser fins i tot alguna cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada